Quan hem baixat del cotxe, ens estava esperant una professora de l’orfenat a l’entrada de l’edifici. Ens ha conduït cap a una sala a dins amb una taula i cadires. Al cap d’uns minuts ha vingut la directora de l’orfenat. Ens han portat uns gots amb té i m’han regalat una caixa amb un mocador de seda tradicional de la província. Nosaltres els hi hem donat la caixa de fruita, però no li han fet molt de cas. M’han fet seure i han tret una carpeta amb el meu expedient. Dins hi havia alguns papers que ja havia vist, com per exemple el certificat d’adopció, però també hi havia el primer informe medic de quan vaig arribar a l’orfenat. La traductora m’ha dit que posava que estava completament sana. Després de parlar una mica i d’explicar què faig a la Xina, els hi he ensenyat unes fotos de quan els meus pares em vam adoptar i a on sortien un parell de cuidadores. Una d’elles havia mort per malaltia al 2012, i l’altra encara treballava a l’orfenat.

Després la professora ens ha fet una visita guida per l’orfenat, avui en dia acostumen a abandonar nens amb discapacitat en comptes de nenes (actualment la Xina ja no està oberta a l’adopció internacional, i a més, la natalitat ha baixat moltíssim). Ens ha explicat que l’edifici actual és de l’any 2014, i que l’orfenat on estava el van derrumbar i es troba en una altra zona. Les instal·lacions estan bastant bé. Les classes tenen pantalla tàctil interactiva i també tenen un centre de rehabilitació.

Quan hem canviat d’edifici m’han presentat a la senyora que sortia a les fotos del dia de l’adopció. S’assemblava una mica, però si no m’ho diuen, no la reconeixo. És que han passat casi 27 anys! Com estava ocupada vigilant els nens, han dit que més tard es passaria a fer-se unes fotos a l’entrada quan marxés.

Després hem entrat a un edifici com residencial, a on viu gent que acull a nens de l’orfenat per recrear al màxim possible una família. La gent que acull cobra 200 yuans al mes, i 800 yuans per cada nen per poder mantenir les despeses de menjar, roba, etc.

Quan hem acabat del tour m’he fet unes fotos a les escales de l’entrada amb la directora, la professora i la guia. Al cap d’una estona ha vingut la meva antiga cuidadora i també ens hem fet fotos. Amb tota la gent que estava fent fotos, no sabia a on mirar.

Després de dinar ens han portat a on estava l’antic orfenat, que estava envoltat per un mur. M’han fet pujar a un taulons per poder veure el que hi havia, però actualment és un descampat ple de vegetació amb runes i basura. Al acabar ens hem despedit amb la cuidadora, que viu al costat.

L’orfenat (a l’interior no es podien fer fotos):

L’antic orfenat:

El mocador que m’han regalat: