Cap a les 4 del matí, la noia de l’habitació del costat s’ha posat a gravar audios en xinès. M’ha donat la sensació que gravava els típics audios dels llibres per aprendre xinès, amb gramàtica correcte i vocalitzant. Com no callava, m’he anat a queixar a la recepcionista i a demanar uns taps d’orella (sempre en porto quan viatjo, però justament me’ls havia descuidat).

La recepcionista estava dormint darrere una cortina i l’he despertat. L’he portat fins a la porta de l’habitació de la noia dels audios, però justament havia callat. M’ha dit que anés a dormir, però li he dit que el soroll era de veritat.

Al cap d’una estona la recepcionista ha tornat a buscar-me i m’ha dit que la noia és una clienta habitual i que ella no podia fer res. M’ha dit que tenia el somni molt lleuger i que m’oferia tornar-nos els diners per canviar-nos d’hotel.

He dormit amb taps i després de parlar-ho amb l’Eusebi al matí, hem decidit quedar-nos.