Després de l’experiència del gener, aquest cop he volgut separar la visita de la plaça de Tiananmen amb la ciutat prohibida. Reservar la visita a través de WeChat no va ser tant difícil com em pensava. Vaig agafar l’entrada pel punt de seguretat número 2, que és el que vaig trobar que deien que tenia menys cua. Teníem hora per entrar abans de les 12.

Hem arribat a la plaça a través de la parada de metro de Tiananmen est, i ha sigut un error. Just a la sortida de les màquines del metro, hi havia una cua enorme de control d’identificacions. Recordava que al gener també havíem hagut de passar per això, però en aquella època la cua no era tant exagerada. També recordava que quan vam arribar al final de la cua, les màquines que tenen no llegeixen passaport i que ens van deixar passar. Quan he vist un policia li he dit que teníem passaport i m’ha semblat entendre que deia que podiem anar amb ell per passar la cua. Però quan hem arribat al davant de tot i ha vist que erem tants i que als xinesos no els hi feia gens de gràcia que ens “colessim”, no ens ha deixat passar. Alguns xinesos ens han cridat que tornéssim endarrere i que féssim cua.

Hem estat uns 40 minuts a la cua, i quan per fi hem tornat a arribar al davant de tot, ha passat el que pensava, i ens han deixat passar al veure que teníem passaport. Ja podríen fer una cua pels que anem amb passaport per poder-nos saltar el control.

Quan hem sortit a la superfície, hem estat esperant al Miguel, que havía anat al lavabo. Pensàvem que s’havia perdut, però només ha sigut un espant.

Un policia ens ha indicat on començava el control policial número 2, i ens hem posat a fer una segona cua enorme. Aquesta avançava una mica més lenta que la del metro, i ens tocava el sol. Mentre fèiem cua havíem de vigilar que els xinesos no se’ns colessin. Estava preocupada que acabaríem entrant passades les 12, però quan per fi hem arribat al control de policia no hem tingut cap problema. Hem estat una mica més d’una hora fent cua.

A la plaça de Tiananmen feia molta calor. No em vull ni imaginar com serà quan hi torni a l’agost.

Hem fet una volta per la plaça, hem passat per davant de la foto del Mao i hem agafat el metro.