Avui quan he arribat a l’hotel dels meus amics per passar-los a buscar, justament sortien de l’edifici on esmorzaven. Ens hem saludat i han pujat a l’habitació a acabar de preparar-se. Mentre esperava, una dona que ens ha vist m’ha preguntat de quin país eren i si era la seva guia. Li he dit que eren d’Espanya i que no era la seva guia, sinó la seva amiga. M’ha fet gràcia pensar que no deu ser la única que ho pensa quan ens veu a tots junts.

Avui era l’últim dia a Beijing i hem començat visitant el temple del cel. Per anar-hi hem agafat el metro, perquè els hi volia ensenyar com de fàcil és agafar-lo a la Xina, i com de barat és comparat amb el Didi.

Com era d’esperar, el parc i el temple del cel estaven plens de gent. A diferència del gener, hem entrat per la porta est i hem passat pel costat del passadís llarg.