Abans de fer la visita a l’orfenat, havia llegit l’experiència d’una altra noia que l’havia visitat i explicava que després de la visita anaven tots a dinar a un restaurant amb la directora. Com l’agència no m’havia dit res, no pensava que també aniriem a dinar.

Després de fer-nos totes les fotos, han dit que pujessim al cotxe que marxàvem al restaurant. Ens han portat a un restaurant de menjar local situat en un turonet. Es veia bastant elegant i tenia un petit jardí a l’entrada. Hem dinat a una sala privada i hi havia la professora, la cuidadora, la guia i la seva filla, els dos conductors i nosaltres dos (la directora no ha vingut).

Han demanat molts plats locals que no coneixíem. Hi havia un parell de plats amb porc, un pollastre amb verdures, una mena de púding amb gambes, tofu, bacon, dos tipus de pans al vapor (un blanc, i un negre fet amb una herba de temporada), verdura i una olla enorme amb diferents peixos. La majoria de plats picaven, inclús el de peix, però per sort hi havia té i aigua per baixar el picant. Estava tot força bo i hem menjat bé.

Mentre menjàvem entre ells parlaven en xinès (l’única que sabia anglès eren la guia i la seva filla). He parlat una mica, però la gran majoria de vegades la guia havia de traduïr. La cuidadora ha explicat que el grup de nenes del qual formava part erem totes molt sanes, i jo la que més. Ha explicat que l’any passat una noia que la van adoptar per la mateixa època que jo també va visitar l’orfenat, i es diu Sarah.

Mentre menjàvem, amb l’Eusebi ens hem donat compte d’una diferència en la menera de menjar. Ells utilitzavem el bol per servir-se i el plat per deixar els ossos i les espines. Nosaltres ho fèiem al revés. És una diferència que tenen entre la zona nord i sud de la Xina.

El dinar l’ha pagat l’orfenat. Òbviament hem donat les gràcies, i han dit que ells estaven molt contents de veure que les noies que havien donat en adopció havien estat cuidades tant bé. Després de dinar ens hem despedit de la professora.

El restaurant:

El dinar: