Per sopar hem fet un bon ànec pequinès al mateix restaurant a on vam sopar amb l’Ada al gener. Hem demanat dos ànecs sencers. També hem demanat un porc agredolç i uns plats de verdura, entre ells unes albergínies amb mel bastant bones. Per mi, aquest ànec continua sent el millor que he provat a la Xina.

Per baixar una mica el sopar, hem tornat a la zona de Shichahai per veure la il·luminació nocturna. Hi ha una zona amb bars musicals que tenen grans ventanals i pots veure i escoltar cantar. Cada bar tenia cantants de diferents estils, i alguns semblaven aficionats (però cantaven molt millor que jo).

Quan passaves per davant dels bars et convidaven a entrar. En alguns hi havia més gent a fora mirant que a dins. Ens ha fet gràcia entrar en un i prendre alguna cosa. En el que hem entrat hi havia 6 cantants que s’anaven tornant i cada un tenia el seu estil. Ens hem assegut en uns sofàs i hem demanat unes Tsingtao, unes cerveses xineses, per 50 yuans cada una (era de lo més barat de la carta).

La majoria de cançons que han cantat eren en xinès i la gent les coneixia. Els cantants intentaven interactuar amb el públic i hi ha hagut un moment en que una noia li ha donat un collar de flors a un cantant (pensem que com a símbol d’admiració). Hem estat aproximadament una hora i hem marxat.

Per tornar a l’hotel hem demanat Didis i el taxista ha hagut de passar entre els carrers ben estrets del hutong.

El bar musical ha sigut una experiència curiosa.