Per anar a Beijing em feia gràcia provar un tren nocturn de la Xina.

De Suzhou a Beijing hi ha un tren nocturn cada dia que surt a les 22:11. Dura unes 11 hores i arriba a les 9:24 a la capital. Podia triar entre un llit de primera classe (en un compartiment amb 4 llits), un de segona (en un compartiment amb 6 llits) o un seient. Com arribo al matí i volia estar descansada, per anar m’he agafat un llit de primera classe. Volia haver escollit el llit superior, perquè era una mica més barat, però l’aplicació no em deixava al estar registrada amb passaport.

Quan he pujat al tren ja estaven els llits desplegats. Cada llit tenia el seu edredon, coixí, endoll i llum per llegir. A més, cadascú tenia unes sabatilles, una perxa i una ampolla d’aigua. Sota el llit m’ha capigut perfectament la maleta de mà.

He tingut sort i m’han tocat companys de compartiment d’edat similar. Davant tenia una noia que crec que ja tenia experiència en trens nocturns, i a les lliteres superiors hi havia una parella que era la seva primera vegada. Per pujar als llits superiors hi ha una mena d’escaló i s’ha de ser una mica àgil.

Com havia sopat una hamburguesa xinesa abans d’anar cap a l’estació, he estat un rato llegint. Cap a les 11 de la nit m’he estirat a mirar videos i hem tancat els llums. La porta aïllava bastant bé els sorolls exteriors, i tot i que el tren es movia una mica, la veritat és que he dormit d’una tirada. El matalàs és igual de dur que el de la residència, així que no he tingut cap problema. Només he hagut de doblegar el coixí, perquè era una mica massa prim pel meu gust.

M’he despertat cap a les 8 del matí. El lavabo del vagó tenia el terra tot mullat d’aigua i no l’he utilitzat. He menjat algunes galetes i he esperat a arribar a l’estació sud de Beijing, a la qual hem arribat uns 30 minuts tard.

El trajecte m’ha costat 591 yuans (73 euros). És una mica car per ser la Xina, però ha sigut una bona experiència que recomano.