El tour i l’entrevista de feina han sigut d’allò més interessants.

Quan he arribat al punt de trobada he vist que erem 5 estudiants i que coneixia a una d’elles. Es diu Imane, és del Marroc, està d’intercanvi aquest semestre i va amb mi a dues classes (a la de Data Science i a l’assignatura dels divendres). Hi havia dos indonesis que eren d’un altre màster (un noi i una noia) i un noi de Malàisia que estava al segon any del grau de màrqueting.

En el cotxe, a part del taxista i nosaltres, hi havia un noi que ens ha dit que ens faria el tour i que també ens faria de traductor a l’entrevista, perquè a l’empresa no hi havia molta gent que parlés anglès.

Després de casi una hora de trajecte, hem arribat a la fàbrica i a les oficines a les afores de Suzhou. El noi, que és de Singapore, ens ha fet el tour i ens han ensenyat la fàbrica (per raons de confidencialitat no podíem fer fotos). L’empresa es dedica a construir i a vendre vehicles especialitzats com camions de bombers (el seu producte estrella), vehicles de rescat, policials, i inclús militars. A la fàbrica, que era simplement un polígon molt gran, tenien mini robots (tipo Roomba) que portaven el material allà a on es necessitava. Estava bastant net i es notava que hi havia mesures de seguretat. Tot i ser dissabte, hi havia gent treballant.

Després del tour hem passat a l’edifici de les oficines. Estaven remodelant l’entrada, però l’edifici i els mobles es veien una mica antics. El noi ens ha fet una presentació explicant més detalls de l’empresa, els seus productes, els beneficis de treballar-hi i les posicions que tenen vacants. Després d’això hem omplert un qüestionari on ens preguntaven en quines posicions estàvem interessats, quan podíem començar a treballar a temps complert, l’expectativa del salari, què ens importava sobre el creixement laboral, etc. I després hem passat a fer les entrevistes individuals.

He sigut la primera i ha sigut bastant ràpid. Com encara em queda més d’un any per acabar el màster, no tenien moltes preguntes, i jo tampoc. Tenen una seu a Alemanya i m’han preguntat pel meu nivell d’alemany. Mentre esperàvem a que acabessin totes les entrevistes hem estat a una sala de reunions i hi havia menjar per picar i aigua.

Quan hem acabat les entrevistes, ens han tornat en taxi (a la Imane i a mi ens han pogut deixar a la residència per no haver de fer volta).

Pel que han explicat, m’ha donat la sensació que com estan expandint negocis a Sud-amèrica, necessiten algú que faci una mica de traductor dels contractes (jo faria de l’espanyol al anglès i el noi de Singapore de l’anglès al xinès). La noia del Marroc també ha tingut la mateixa sensació però amb l’àrab, tot i que li han dit que també podria fer una mica de feina relacionada amb “supply chain” (ella acaba el màster del Marroc aquest semestre). Seria una feina en la que es viatjaria bastant, però no m’ha acabat de convèncer i no hi havia opció de teletreballar.

Mentre esperàvem que acabessin les entrevistes individuals