Avui hem anat a sopar amb el Milos, l’Ada i el Seokhwan al restaurant d’ànec pequinès on vam anar amb l’Eusebi al setembre. Quan vam anar amb l’Ada a Beijing no ens vam donar compte que a un dels restaurants d’ànec pequinès que vam anar era de la mateixa cadena que el de Suzhou. La cadena es diu QuanJuDe.

Com l’Eusebi i jo hem anat des de l’hotel del costat de la universitat, hem quedat al restaurant directament. Ens han donat una taula rodona per 8 persones amb plat giratori al mig. Hem demanat un ànec i mig, un arròs, uns noodles vermicelli, unes albergínies i una sopa d’arròs que fan amb els óssos de l’ànec. L’arròs l’hem recomenat nosaltres, perquè quan el vam provar al setembre el vam trobar molt bo, però aquest cop no l’he trobat tant bo. Segurament perquè des de llavors ja he provat molts arrossos diferents. La sopa estava bona, però hi havia moltíssima. El Milos s’ha emportat la que ha sobrat.

Hem estat bastant estona fent sobretaula. Quan ens hem aixecat per marxar, el cambrer ens ha cridat que encara havíem de pagar. Com en general pagues quan demanes els plats, ens havíem oblidat totalment que en alguns restaurants es paga al marxar.