El text que m’havia preparat avui per explicar-li a la XuRu era sobre quatre diferències entre Espanya i la Xina.

La primera, la cultura del small talk. Pel que he vist, a la Xina no és molt comú tenir converses per parlar del temps o del cap de setmana. Normalment si els xinesos parlen entre ells és per anar al gra. Amb els pagaments a través de QR, casi que pots comprar coses sense necessitat d’interactuar amb els treballadors.

La segona diferència és que aquí per sortir al carrer només necessites un mòbil. Amb aquest pots pagar, demanar menjar, agafar el transport públic, etc. No necessites ni claus, ni monedes, ni targetes.

La tercera diferència és lo segura que em sento a la Xina. He viatjat sola, he passejat de nit, he agafat trens nocturns, etc. I no m’he sentit en perill. A més, com robar té pena de presó, casi que no hi ha lladres i pots deixar sense problemes les coses sense vigilar, perquè ningú te les tocarà.

Per últim, la diferència que més em molesta, que és el fet de no poder tirar pel lavabo el paper de vàter.

Dues versions del text, a l’esquerra l’original i a la dreta la corregida