Després d’una setmana a la Xina, hi ha varies coses que trobo ben curioses d’aquesta cultura:

• Quan compris en alguna botiga, no esperis a que la dependenta et saludi, ja que estarà esperant que (sense que t’ho indiqui) apropis el mòbil per pagar. I quan vagis a un hotel, tingues preparat el passaport i no esperis a que el recepcionista et pregunti què tal el viatge.
• Hi ha moltes motos i cotxes, i el trànsit és una mica caòtic (tot i que tinguin semàfors i línies continues). Les motos van per on volen, creuant en vermell i fent girs prohibits. Els passos de zebra sembla que siguin per les motos en comptes dels vianants.
• Estan super enganxats al mòbil, ja que és amb el que ho fan absolutament tot: demanar menjar, utilitzar el transport públic, comprar entrades turístiques, llegir, mirar videos, jugar a jocs, demanar un taxi, etc. Inclús quan estan a taula amb altra gent, cadascú està mirant el seu mòbil.
• I per dir-ho d’alguna manera, la majoria va a la seva sense ni mirar als altres. Les motos i els cotxes no paren per deixar-te passar, els peatons no et donen les gràcies ni et somriuen quan els hi aguantes la porta, o quan s’ha de sortir tots s’afanyen a ser els primers.

Cada cultura té les seves coses, i suposo que ja m’aniré acostumant.