Mentre sopava a la taberna japonesa, al costat tenia una parella que quan han sabut que era estrangera (m’ha costat entendre’m amb la cambrera), m’han començat a parlar en anglès. M’han preguntat què feia a la xina i els ha sorprès que estigués de turisme a Hefei, perquè no és una ciutat massa turística.

Cap al final del sopar la noia ha marxat una estona i ha tornat amb un té del Chagee (una famosa cadena de tes xinesa) i me l’ha regalat. M’ha sorprès bastant. Els hi he donat les gràcies i ens hem despedit. La veritat és que tot i no parlar súper bé l’anglès, han sigut molt simpàtics.

He provat el té i no m’ha acabat d’agradar, a més m’ha semblat que tenia llet. Amb el nom de l’etiqueta he trobat que és un dels més famosos de la botiga, de té verd de gessamí amb llet. M’ha sabut greu, però l’he acabat deixant casi tot.