Després de la biblioteca hem anat aprop de la universitat a sopar, perquè l’Steven tenia una reunió presencial allà.

Hem sopat a un restaurant xinès amb menjar del nord de la Xina. Hem demanat una amanida, un remenat d’ous amb bolets d’orella de fusta i una carn amb pebre. L’amanida no era d’enciam, sinó que tenia cogombre, pastanaga, ceba lila, cacahuets, tires de soja i fideus de moniato. El secret de les amanides xineses està en la salsa que hi posen. La veritat és que estava tot molt bo.

La beguda del Nate, que ha dit que era la versió de la Coca-Cola xinesa

Ens ha fet gràcia l’arrossera