Passejant per un centre comercial amb la Diana, la meva veïna, un home ens ha escoltat parlar en anglès i ens ha preguntat si voliem ensenyar-li anglès a la seva filla de vuit anys. Li hem dit que amb el visat d’estudiant no podem treballar i que està super prohibit cobrar en negre o donar classes d’anglès. Ha dit que ho entenia i hem estat una estona parlant sobre d’on veníem i què fèiem a la Xina. Ens ha explicat que ell havia treballat a Anglaterra, però que havia tornat a la Xina a obrir el seu propi negoci. Tenia dos fills i volia que aprenguessin bé l’anglès, perquè és molt important. Abans de despedir-nos ens ha preguntat si en comptes de donar classes d’anglès volíem quedar per jugar amb la seva filla, i li hem tornat a dir que no.

Una cosa curiosa que ens ha dit ha sigut que per culpa de les restriccions d’Internet a la Xina (els xinesos tenen prohibit utilitzar VPN), al no poder utilitzar WhatsApp ni LinkedIn, ha perdut el contacte amb molts companys anglesos.