Un dels punts més turístics i a on més fotos es fa la gent a Wuhan, és al carrer de LiHuangPi. El motiu és l’arquitectura europea de les cases que hi ha.

Aquest carrer estava al centre de les concessions a països estrangers que la Xina es va veure obligada a concedir després del tractat de Tianjin de 1858 (el primer tractat per acabar amb la segona guerra de l’opi). Aquestes concessions de terra van permetre a països com Anglaterra, Rússia, França o Alemanya a establir-se dins de la Xina creant barris independents amb les seves pròpies administracions, policia, lleis i estils arquitectònics.

L’edifici més famós és la casa Bagong, d’estil rus amb les parets exteriors de totxos vermells. Quan he arribat al davant no s’hi cabia de les noies que hi havia fent-se fotos agafant uns globus en forma de cor.

La zona és bastant comercial i hi ha botigues de records, restaurants i fotògrafs que s’ofereixen per fer-te fotos. Com m’ha entrat gana he sopat uns wontons i unes empanadilles amb sopa a dins a un restaurant aprop de la casa Bagong.

Fent-se fotos amb les columnes