Sincerament, no estic segura que m’hagi agradat Shanghai, almenys no del tot aquest primer cop que he anat.

Per les fotos que havia vist (o les que tothom només ensenya), m’esperava una ciutat súper moderna, i la realitat és que només els punts turístics estan ben cuidats.

Sí, l’avinguda peatonal de Nanjing i les vistes al barri financer de Pudong des del passeig del Bund són fantàstiques, però a la que vas al carrer del costat, la realitat és que els locals viuen en cases antigues, descuidades i amb carrers plens de cables penjant. Sembla que l’únic que cuiden i netejen constantment siguin els punts turístics.

A part de caminar per la zona de Nanjing i el Bund, hem anat al People’s square i al museu de Shanghai. En aquest últim la meitat de les exposicions estaven tancades, inclosa la d’egipte. Però almenys era gratis i hem estat ben fresquets amb la calor que feia.

Òbviament m’ha quedat molt per veure de Shanghai, així que li donaré una altra oportunitat.

L’avinguda de Nanjing